Fa dos anys, la Xarxa AccessCat va convocar més de 200 persones interessades en explorar què fa única la transferència de coneixement en Ciències Socials i Humanitats i com s’ha d’avaluar el seu impacte. Aquesta primera jornada va concloure amb la missió de tornar a reunir-se en un futur per explorar avenços duts a terme en el camp de les CSH. Per això, el passat 16 d’abril, la UAB va acollir la II Jornada de Transferència de Coneixement en Ciències Socials i Humanitats, enfocada en donar a conèixer instruments de transferència, compartir casos d’èxit i generar noves oportunitats entre universitat, administració i empresa.

L’acte va començar amb la benvinguda institucional, a càrrec de Lourdes Puigbarraca, subdirectora general de Transferència i Societat del Coneixement del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, i de Rosa María Sebastián, vicerectora d’Innovació, Transferència i Emprenedoria de la UAB. Ambdues van introduir la jornada posant el focus en un dels pilars bàsics de la transferència: fer que la recerca escolti la societat, ja que així donarà resposta a problemes reals i podrà col·laborar estretament amb el seu ecosistema social i empresarial.

El primer bloc de la jornada va estar dedicat als serveis i les unitats de la UAB que donen suport a la transferència, amb eines que empoderen els emprenedors fins a recursos que connecten amb empreses, administracions i potencials catalitzadors d’spin-off. Com va explicar Ivan Martínez, vicegerent de Recerca de la UAB, “a través del personal tècnic, els grups de recerca tenen moltes eines disponibles al seu abast per potenciar la seva recerca”.

La jornada va continuar amb un espai dedicat a les xarxes R+D+I, específicament a aquelles que el seu camp d’actuació se centra en les CSH, ja que aquestes no són un ens aïllat, sinó que dialoguen directament amb les altres ciències i tecnologies. Com va explicar Nadal Bayà, cap de l’Àrea de Transferència de Coneixement de l’AGAUR, “a les CSH hi ha components clarament tecnològics, hi ha col·laboració amb altres sectors. És important entendre que l’impacte de les CSH afecta i té permeabilitat a tots els camps”.

En aquest bloc temàtic, van intervenir Anna Matamala, directora de la Xarxa AccessCat, que va valorar el salt qualitatiu que s’havia fet de la primera a la segona jornada en entendre i detectar la transferència en CSH, i Maite Melero, del Barcelona Supercomputing Center, que va presentar CLARIAH-CAT, xarxa de nova creació centrada en les humanitats digitals, que va parlar dels seus precedents i el full de ruta pels seus primers tres anys potenciant la transferència en CSH. 

En el segon bloc de la jornada es va profunditzar en la transferència a través de casos d’èxit. Entre d’altres, Mireia Farrús, del grup de recerca CLiC, membre d’AccessCat, va presentar SCRIBAL, transcriptor digital per a la docència vinculat a l’àmbit de les tecnologies lingüístiques i l’accessibilitat que, a més, es va utilitzar per subtitular en directe la jornada. També va parlar Miquel Domènech, del grup de recerca STS-b, que va reflexionar sobre la importància de la co-creació entre la universitat i el sector públic.

El bloc final va comptar amb una sessió especial dedicada a la normalització a càrrec d’Anna Matamala. En concret, va explicar com el seu grup, TransMedia Catalonia, i cada cop més membres d’altres grups d’AccessCat, participen directament en l’elaboració de normes, estàndards o documents d’alt nivell en organismes europeus i internacionals per garantir que l’accessibilitat es tingui en compte en les polítiques públiques. “Com a investigadors és important que ens impliquem en la normalització, perquè així la nostra recerca tindrà impacte real i una aplicació directa en els productes i serveis que arriben a la societat i que, per tant, afecta a tothom”, va explicar.

Les conclusions van ser a càrrec de Rosa María Sebastián, que va destacar sis conceptes clau que es va repetir al llarg de la jornada:

• La importància de la co-creació amb empreses,
• La ciència ciutadana i comptar amb la societat a l’hora de fer recerca,
• La transferència continuada,
• La traducció de la ciència a l’aplicació pràctica,
• Mantenir vius els ecosistemes de transferència, és a dir, comunicar les necessitats com a investigadors a les institucions i universitats,
• La necessitat de visibilitzar la recerca, que es tradueix, per part de les institucions, en posar a l’abast eines i tecnologies.

La jornada va comptar amb més de 200 participants, des d’investigadors fins a tècnics de transferència i autoritats universitàries i de l’administració pública. Un èxit d’assistència gràcies al qual es van poder dur a terme diàlegs imprescindibles per avançar en la valorització i la transferència de coneixement en ciències socials i humanitats.