La jornada «La transferència de coneixement en ciències socials i humanitats» va posar molts temes sobre la taula quant a transferència i valorització de la recerca. Aquests són els que destaca la directora de la xarxa, Anna Matamala.
El 9 de maig de 2024 es va celebrar la Jornada de Transferència en Ciències Socials i Humanitats a la Universitat Autònoma de Barcelona. La jornada la va organitzar la Xarxa AccessCat i va tenir el suport del suport del Vicerectorat de Transferència, Innovació i Emprenedoria de la UAB i de l’AGAUR a través dels Ajuts per a Xarxes d’R+D+I (2021XARDI00007) i la col·laboració del Parc de Recerca UAB i de la Direcció General de Transferència de Coneixement de la Generalitat de Catalunya. Hi van assistir més de 200 persones, principalment investigadors i tècnics de les universitats catalanes.
Després de la benvinguda institucional, a càrrec de Laia Arnal, directora general de Transferència i Societat del Coneixement de la Generalitat de Catalunya, i Javier Lafuente, rector de la UAB, Julia Olmos (UV) va presentar la conferència “Valorització social de la recerca en Ciències Socials i Humanitats. Aprenent del sexenni de transferència”.
L’acte va continuar amb dues taules rodones. La primera, moderada per Lídia Aguilera (CaixaResearch Institute), tenia per títol “De què parlem quan parlem de transferència de coneixement en Ciències Socials i Humanitats?”. Jordi Balló (UPF), Jordi Collet (UVic-UCC), Anna Matamala (UAB) i Laura Sáez (CoRegistros, UB, IQS) van ser-ne els ponents.
La segona taula, "Com avaluem la transferència de coneixement en Ciències Socials i Humanitats? Indicadors i impacte social", la va moderar Manel González-Piñero (CREB UPC, UB, ESMUC). Hi van participar Marcos Paz (UOC, RedOTRI), Nadal Bayà (AGAUR), María José Herrero (UC3M) i Teresa Sordé (UAB). Van cloure l’acte Anna Matamala, directora de la Xarxa AccessCat, i Rosa María Sebastián Pérez, vicerectora d’Innovació, Transferència i Emprenedoria de la UAB.
Conclusions de la jornada
Bastim aquestes conclusions a partir de 15 ítems que la directora de la Xarxa AccessCat va recollir a la cloenda i els acompanyem dels tres records gràfics.
1. Visió àmplia
L’expressió més repetida de la jornada va ser “visió àmplia”, en el sentit que la transferència no és només el model associat generalment a les ciències i tecnologia (spin-off, start-up, llicències, etc.) sinó que hi ha molts més models de transferència. Centrar la transferència en la comercialització és un enfocament restrictiu que pot generar desviacions.
2. Iceberg
La transferència en CSH se sol trobar amagada, com la part enfonsada d’un iceberg. Tenim formes de transferència comunes amb altres àmbits, però també tenim altres formes de transferència més pròpies de les CSH.
3. Transformació
Transformar la societat és inherent a les CSH. És com “l’aire que respirem” i, per tant, sovint invisible als ulls dels altres i fins i tot als nostres ulls.
4. Coconstrucció
El paradigma de les CSH es basa en la coconstrucció o cocreació del coneixement. No cal ampliar el paradigma de les ciències i tecnologies. Tenim el nostre propi paradigma.
5. Bi/multidireccionalitat
No podem veure el procés de transferència com un procés en un únic sentit (de la universitat a la societat). Cal que sigui un procés bidireccional o fins i tot multidireccional. Cal confiança i col·laboració mútua.
6. Territori
El territori, els governs, les persones, les associacions són clau en CSH. La col·laboració va més enllà dels agents econòmics.
7. Reconeixement
Cal reconèixer, documentar i fer visibles les diverses formes de transferència. Cal donar-hi suport i incentivar-les, tot incrementant la sensibilització del col·lectiu de CSH.
8. Llenguatge
Es podria revisar la terminologia que es fa servir en l’àmbit. Més enllà del terme “transferència” es podria parlar de valor o d’impacte.
9. Aportació de valor
El coneixement aporta valor (no només econòmic). El coneixement acumulat, no necessàriament innovador, pot ser suficient en l’àmbit de les CSH.
10. Multi/interdisciplinarietat
No fem recerca ni transferència de manera aïllada, sinó que la multidisciplinarietat i la interdisciplinarietat formen part de les CSH.
11. Indicadors (sistematització)
Cal definir i sistematitzar indicadors de manera gradual, amb una visió inicial àmplia basada en un treball conjunt. Abans de mesurar, cal entendre allò que es vol mesurar.
12. Impacte social
Cal mirar més enllà de l’impacte econòmic i tenir en compte també l’impacte social.
13. Qualitatiu/quantitatiu
No n’hi ha prou amb mètriques quantitatives en CSH. Cal definir mètriques qualitatives que ajudin en els processos de justificació. La credibilitat i la recollida de dades són eixos centrals del procés d’avaluació.
14. Camins
Hi ha diversos camins per fer transferència i demostrar impacte. Recerca i transferència no haurien d’anar separades sinó que són indestriables.
Gràcies és la quinzena paraula. En aquestes conclusions escrites la convertim en una pregunta oberta que ens interpel·la a tots i que la vicerectora Rosa María Sebastián va posar sobre la taula en la cloenda institucional:
15. Com convertim els debats de la jornada en accions?
Altres materials per aprofundir en la jornada:
