De què parlem quan parlem de transferència de coneixement en Ciències Socials i Humanitats? Com avaluem la transferència de coneixement en aquest sector? Aquestes qüestions van ser els temes centrals de la jornada «La transferència de coneixement en ciències socials i humanitats», que es va celebrar el passat 9 de maig, al rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona. 

La jornada va comptar amb més de 200 participants, des d’investigadors fins a tècnics de transferència i autoritats universitàries i de l’administració pública. Un èxit d’assistència gràcies al qual es van poder dur a terme diàlegs imprescindibles per avançar en la valorització i la transferència de coneixement en ciències socials i humanitats.

L’acte va començar amb la benvinguda institucional, a càrrec de Laia Arnal, directora general de Transferència i Societat del Coneixement de la Generalitat de Catalunya, i Javier Lafuente, rector de la UAB.

D’ambdues intervencions, destaquem un parell de reflexions. Primera, que “quan parlem de transferència, parlem de transformar el coneixement en valor social, en solucions que donen respostes a necessitats”, de Laia Arnal. Segona, la reivindicació de Javier Lafuente del paper fonamental de les ciències socials i les humanitats per avançar en benefici de la societat. Alhora, va recordar la transversalitat de la transferència, que no només es limita als sectors de les ciències i tecnologies.

Els va seguir la ponència de Julia Olmos, catedràtica en Organització d’Empreses i membre d’INN4ALL, grup de recerca d’Innovació, Ciència i Societat de la Universitat de València. Durant la seva ponència va deixar moltes reflexions, com que “quan s'equipara transferència i comercialització, hi ha disciplines que no se senten interpel·lades”, o la il·lustració de l'iceberg de la valorització social del coneixement en CSH.

Finalment, la jornada va concloure amb dues taules rodones. La primera, “de què parlem quan parlem de transferència de coneixement en Ciències Socials i Humanitats?”, ens va deixar reflexions com:

• A la Xarxa AccessCat “el que hem fet és formar els membres de la xarxa en transferència de resultats de recerca. Hem après termes propis de la empresa, com 'spin-off' i llicència, i ha estat molt útil. Però també ens hem adonat que fem moltes activitats de transferència que no es veuen", d’Anna Matamala, investigadora principal de TransMedia Catalonia (UAB) i directora de la Xarxa AccessCat.
• Jordi Balló, director del Departament de Comunicació (UPF), va ensenyar la pàgina de transferència de la Universitat Pompeu Fabra, amb una estètica i plantejament pensats per il·lustrar la diversitat i amplitud de la transferència. 
• "En les ciències socials la transferència l'hem de co-construir amb la societat. Nosaltres ja fa molts anys que ho fem. Hem de contextualitzar i recontextualitzar què fem. Sempre necessitem coconstrucció de coneixement [...]. Des de les ciències socials tenim la possibilitat de tenir un paper molt important en impacte social, i aconseguir números molt grans. Números en impacte social", va explicar Jordi Collet, catedràtic de Sociologia de l’educació (UVic-UCC).
• "Les ciències experimentals solen fer recerca més quantitativa i les ciències socials fan recerca més qualitativa [...]. Cal posar un problema sobre la taula: per fer transferència o trobes una empresa o mires altres agents. Però molts d'aquests agents no creuen en l'acadèmia", va dir Laura Sáez, sòcia i coCEO de CoRegistros, S.L.U. i professora associada (UB i IQS).

Algunes reflexions de la segona, enfocada a l’avaluació, els indicadors i l’impacte social:

• "Sempre diuen que una cosa cal ser mesurada per entendre-la, però jo crec que, en realitat, primer cal entendre una cosa per poder mesurar-la. Les mètriques no capturen tot el que fem, es necessiten dades quantitatives i qualitatives", de Marcos Paz, tècnic de Transferència de Coneixement (UOC) i membre del Grup de Treball de RedOTRI en Transferència en Ciències Socials i Humanitats.
• "La forma de recollir evidències sobre impacte social ha de ser àmplia. Des d'una visió multidisciplinària, les evidències qualitatives no sempre es poden qualificar. També hi ha un impacte intangible [...]. La cocreació és un element essencial. Les ciències socials hem de contribuir a desenvolupar com s'ha de definir l'impacte social”, de Teresa Sordé, catedràtica de Sociologia (UAB).
• "Des de l'administració el que hem de fer és ajudar. Per això hem de ser capaços d'entendre el que feu i així saber què hem de demanar i quins són els indicadors útils per a les ciències socials i les humanitats", Nadal Bayà, cap de l’Àrea de Transferència del Coneixement (AGAUR).
• "El que no es mesura no existeix. Necessitem un conjunt d'indicadors associat a metodologies [...]. Ens vam adonar que havíem de canviar el llenguatge per parlar de la transferència en ciències socials i humanitats: en canvi de benefici parlàvem de sostenibilitat, i en canvi de clients, dèiem usuaris", va explicar María José Herrero, sòcia del projecte europeu Revalorise i responsable de Connexió amb l’Ecosistema. Servei de Suport a l’Emprenedoria i la Innovació (UC3M). 

La jornada va acabar amb la cloenda d'Anna Matamala, la directora de la xarxa, que va resumir la jornada en 15 ítems (aquí podeu consultar les conclusions de la directora). I, seguidament, amb la intervenció de Rosa María Sebastián, vicerectora d’Innovació, Transferència i Emprenedoria de la UAB, que va recordar la importància de transformar els debats de la jornada en accions. 

La jornada «La transferència de coneixement en ciències socials i humanitats» ha estat una iniciativa de la Xarxa AccessCat. Ha comptat amb el suport del Vicerectorat de Transferència, Innovació i Emprenedoria de la UAB i de l’AGAUR a través dels Ajuts per a Xarxes d’R+D+I (2021XARDI00007) i la col·laboració del Parc de Recerca UAB i de la Direcció General de Transferència de Coneixement de la Generalitat de Catalunya.

Materials per aprofundir en la jornada:

1. Gravació completa de l’esdeveniment.
2. Resums gràfics de les idees clau de les diverses ponències i taules rodones de la jornada, elaborats per la 'graphic recorder' Ester Pino (Esterytelling).
3. Conclusions de la jornada a càrrec d'Anna Matamala, directora de la xarxa.
4. Diapositives de la presentació de Julia Olmos Peñuela (enllaçades a la notícia).