“Durant molts anys s’han normalitzat i assumit moltes coses. Es passaven de llarg conductes sexistes i no es criticaven. Després, quan les comentaves a companys homes, se sorprenien, perquè ni tan sols eren conscients que estaven malament”, va explicar Estel·la Oncins, investigadora de TransMedia Catalonia, a la jornada de debat "Dona, ciència i transferència", celebrada en commemoració del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència.

Aquesta va ser una de les reflexions que es van compartir a l’esdeveniment, celebrat el dia 10 de febrer a Eurecat. La jornada va reunir investigadores representants de les 11 xarxes d’RDI finançades per AGAUR, i va servir per explorar i posar en comú les diverses realitats de les dones al món de la ciència, la tecnologia i la transferència.

Un dels temes que es van tractar va ser el dels lideratges femenins. “La forma de fer d’una dona és diferent. Ni millor, ni pitjor”, va explicar Silvia Molas, investigadora de la xarxa H2CAT. Laura Costas, investigadora de XarSMART, va definir el lideratge femení com a “transversal, més empàtic i de posada en comú”. “El lideratge masculí és més jeràrquic i autocràtic. En algunes ocasions aquest rol és necessari, però no ha de ser exclusiu. Els dos lideratges, el femení i el masculí, han de conviure”, va continuar Debora Gil, investigadora d’RDI-IA. “Del lideratge femení, el que més valoro són els espais de debat i la posada en comú. Tenir gent al teu costat amb la qual puguis fer xarxa és bàsic”, va reflexionar Oncins. 

També es van tractar les polítiques d’igualtat. Gil va afirmar que “hi ha un problema d’implementació d’aquestes polítiques. Per què he de rebre un punt més per ser dona? S’han de crear facilitats al moment, per exemple, de ser mare. No un punt de compensació després d’haver patit les dificultats”. Hi va coincidir Oncins: “hi ha protocols per combatre actituds sexistes, però no polítiques de prevenció”, afegint que donar “avantatges compensatoris a posteriori” produeix “la falsa sensació entre els joves que s’està fent favoritisme cap a les dones, un problema greu”, va advertir.

Les investigadores van reflexionar sobre els micromasclismes: “el paternalisme és una forma de masclisme. No necessito cap pare protector. No necessito un IP que em tracti diferent que els meus companys homes”, va assegurar Gil. Molas, que en el procés de transferència té molt de contacte amb l’empresa, va comentar que “el món empresarial és molt masculí, i has de veure com vesteixes i com parles perquè et condiciona la credibilitat”. 

Carolina Marti Llambrich, investigadora de BlueNetCat, va fer un reclam a favor de crear xarxes de suport i empoderament femení. “Les investigadores tenim les capacitats per triomfar, però ens falten eines per impulsar-nos i ensenyar-nos que tenim les capacitats. Donar facilitats a les noves generacions”. Costas li va donar la raó, afegint que s’educa a les nenes per ser més cautes i que calia “fer que tinguin menys por al risc, perquè es perden oportunitats”. 

Gràcies a totes les investigadores que vau fer possible que la jornada fos un èxit de convocatòria i d’assistència. I també gràcies a totes les xarxes RDI per l’organització: XaRFA, i4KIDS, Xarxa AccessCat, TECSAM Network, Xartec Salut, H2CAT, Xarxa X_AgriTech, Xarxa RDI-IA, XarSMART, BlueNetCat i X4HPC.

Podeu veure la jornada al canal de YouTube de la xarxa H2CAT.