Quines pautes de comunicació són efectives en un context de servei públic? Com podem reconèixer les necessitats específiques de les persones amb discapacitat? De quines eines i recursos disposem per atendre persones amb discapacitat en els museus? Com aprendre a utilitzar la veu i els silencis per aconseguir una comunicació més assertiva i inclusiva? Com comunicar-nos a diferents col·lectius?

Aquesta bateria de preguntes són només algunes de les moltes qüestions que la investigadora Andrea Granell, representant de DIDPATRI a la xarxa, va respondre en les dues edicions del curs “Pautes bàsiques d’atenció a l’usuari en els museus locals”. Aquesta formació va acollir desenes de personal d'atenció al públic i tècnics de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona durant els mesos de febrer i març, i estava enfocada a millorar l’atenció a persones amb diversitat o amb necessitats especials en els equipaments patrimonials.

A més dels temes abans indicats, més orientats a l’assertivitat comunicativa, també es van tractar aspectes tècnics, com el marc conceptual i legal (per exemple, quina és la diferència entre persones amb discapacitat i persones amb diversitat funcional?). 

Granell conclou que el curs “es tracta d'una acció formativa i de transferència de coneixement que pot ser reproduïble i escalable a nivell territorial i en d'altres realitats culturals”. Una informació molt rellevant tenint en compte el nou Codi d’accessibilitat de Catalunya, que ha entrat en vigor l’1 de març de 2024, i que busca “la millora de les condicions d’accessibilitat en nous dissenys, l’impuls a la transformació de l’entorn existent i la incorporació de l’accessibilitat comunicativa i cognitiva” a tota mena d’entorns públics, inclosa la formació en accessibilitat del personal dels serveis d'atenció al públic d’espais patrimonials i culturals.

Formació sorgida arran del 15x15: El novembre de l’accessibilitat.