La Xarxa AccessCat va néixer el 2023 amb l’objectiu de, durant un període de tres anys, treballar per esdevenir un referent en la transferència de coneixement sobre accessibilitat a la informació i la comunicació. Ara, la Generalitat de Catalunya ha revalidat el seu suport a la xarxa, que rebrà finançament per continuar la seva tasca durant el període 2026-2028. Per això, parlem amb la directora d’AccessCat, Anna Matamala, sobre el passat, present i futur de la xarxa.

Com va néixer la Xarxa? 

El 2022 va sortir una convocatòria d’ajuts per a xarxes de RDI per dur a terme programes de valorització i transferència dels resultats de recerca durant el període 2023-2025. La Blanca Arias, que havia sigut investigadora postdoctoral del grup TransMedia Catalonia i havia guanyat una plaça a la UPF, ens va preguntar a la Pilar Orero i a mi mateixa què ens semblava de demanar una xarxa. 

No teníem clar si hi encaixàvem. Semblava que fins aleshores no hi havia hagut cap xarxa amb el perfil que nosaltres proposàvem: centrat en accessibilitat a la informació i la comunicació, menys tecnològica, amb un perfil de Ciències Socials i Humanitats, i amb un nombre de grups més reduït. Però el nas em va dir que havíem de provar de fer alguna cosa diferent. 

Teníem moltes ganes que hi hagués una xarxa catalana que es convertís en un referent en l’accessibilitat. Hi ha recerca en l’àmbit, hi ha necessitat social. Calia un pont. Vam fer crides a tots els grups que coneixíem que treballaven en l’accessibilitat a la informació i a la comunicació a Catalunya, i amb els que ens van respondre (12 grups) i amb el suport de 38 entitats adherides vam presentar una proposta que ens van finançar del 2023 al 2025. 

Al llarg d’aquests anys hem crescut: hem passat a 20 grups de recerca i a 76 entitats adherides, i en la nova proposta encara som més membres.

Per què ha estat important que es creés i financés una xarxa com AccessCat?

D’una banda, pel tema que ens uneix. Si no hi ha accessibilitat, no hi ha drets humans. Sense accessibilitat no hi ha educació, no hi ha participació ciutadana, no hi ha cultura, no hi ha informació. A més, després de l’entrada en vigor de la Llei Europea d’Accessibilitat a Europa i de l’aprovació del Codi d’Accessibilitat a Catalunya, ens trobem en un moment en què cal implementar aquestes mesures d’accessibilitat en entorns diversos. AccessCat pot ajudar-hi aportant solucions i formacions dels seus grups i establint ponts entre els diversos agents.

De l’altra, perquè és una xarxa amb investigadors de diverses disciplines, però amb un fort component de Ciències Socials i Humanitats. I això ha estat un repte perquè no hi havia referents a Catalunya de xarxes d’aquest àmbit i perquè, a banda dels indicadors clàssics de transferència tecnològica, necessitem altres indicadors centrats en l’impacte social.

T’esperaves que la xarxa tingués tan bona rebuda com la que ha tingut?

La veritat és que, quan vaig enviar la proposta, estava convençuda del seu valor, però no tenia clar si seria ben rebuda. Va ser un “provem-ho, a veure què passa”. Era conscient que la nostra xarxa seria diferent perquè sí que podem potenciar la transferència tecnològica, però també podem fer moltes altres coses que potser no estan tan reconegudes: per exemple, transferir metodologies, contribuir a polítiques públiques o participar en activitats de normalització. Però calia que tots ens mobilitzéssim, que incrementéssim la nostra cultura de transferència i expliquéssim altres models vàlids, i estic molt contenta de veure que així ha estat. 

Quina és la teva valoració del que s’ha aconseguit en els tres primers anys de la xarxa?

Gràcies al treball en equip, hem assolit tots els objectius que ens havíem proposat. Volíem ser un referent en l’àmbit de l’accessibilitat a la informació i la comunicació, amb un èmfasi especial en els àmbits de l’educació, els mitjans i la cultura, i crec que ho som, amb visibilitat a Catalunya però també a Europa. 

Entre d’altres, hem dut a terme activitats de transferència i innovació, hem facilitat eines, recursos i suport als diversos grups, hem publicat convocatòries de finançament, hem anat a fires nacionals i internacionals, hem ofert formacions (com les Pinzellades d’AccessCat, uns vídeos breus gratuïts en línia que han tingut molt bona acollida) i ens han triat com a bona pràctica a la Plataforma de Valorització del Coneixement de la Comissió Europea. 

Com engega AccessCat el període 2026-28? Quins son els principals canvis?

Estem molt satisfets del que hem assolit els tres darrers anys, però no ens conformem. Per això sempre intentem fer canvis que ens ajudin a millorar. Ara serem 22 grups de recerca d’11 institucions i 80 entitats adherides a les quals s’afegeixen 6 entitats empresarials, socials i de l’administració que ens donen accés a 1768 empreses, entitats i institucions. Això ens ha de permetre potenciar més la relació entre grups de recerca i altres agents de l’ecosistema.

Volem que les oficines de transferència de les universitats tinguin un paper més actiu a la xarxa i per això les incorporem al Consell Assessor. Ampliem l’equip gestor, amb la incorporació d’una responsable d’estratègia o “business developer” que impulsarà la part més empresarial de la xarxa i que jugarà un rol important en la internacionalització d’AccessCat, perquè la xarxa esdevingui referent més enllà de Catalunya. També consolidarem la col·laboració amb les xarxes de RDI catalanes, que coordinarem en el període 2026. 

Mantenim les convocatòries anuals per donar suport a activitats de valorització, internacionalització i normalització, com també les convocatòries de suport a solucions disruptives a les quals els investigadors poden presentar propostes. Però desenvoluparem mecanismes més àgils en forma de cupons i tindrem una actitud més proactiva envers aquelles solucions amb més potencial.

Quines expectatives tens per aquest període?

Espero que ens consolidem com a xarxa de referència en accessibilitat a la informació i la comunicació. Que quan algú necessiti una tecnologia, un servei, un recurs educatiu, una formació, pensi en primer lloc en nosaltres perquè puguem fer de pont entre investigadors, empreses, administració i societat. Que s’incrementi la cultura de transferència, però que aquesta cultura posi en valor diverses maneres de valoritzar el coneixement. 

Espero que puguem dur a bon port les vuit grans actuacions previstes: ampliar el catàleg de tecnologies, serveis i recursos que tenim al web; oferir formació interna sobre transferència i formació externa sobre accessibilitat; finançar solucions d’accessibilitat comunicativa; finançar actuacions de sensibilització, divulgació i aproximació al teixit empresarial i social; finançar activitats d’internacionalització i també de normalització; identificar bones pràctiques de transferència en Ciències Socials i Humanitats i debatre com mesurar l’impacte social, i col·laborar amb altres xarxes per tenir un efecte encara més multiplicador.

Quins són els principals reptes de futur de la xarxa?

Un primer repte és incrementar les col·laboracions entre els diversos agents, per això hem incorporat entitats de caràcter empresarial i de l’administració, a banda d’entitats socials. No podem oblidar que l’objectiu és que les nostres solucions tinguin un impacte en les persones, de manera que la col·laboració amb entitats d’usuaris és fonamental. 

Un segon repte és incrementar la nostra internacionalització. És per això que en la nova proposta preveiem finançar diverses missions internacionals. 

Un tercer repte és donar compte de l’impacte social que genera la transferència en Ciències Socials i Humanitats, per això durem a terme diverses activitats en aquest àmbit i posarem de relleu bones pràctiques dutes a terme dins AccessCat. Encarem aquesta nova etapa amb molta il·lusió i ganes de continuar “plantant llavors per a l’accessibilitat”.